Ocio y aficiones. Juego de cartas

LLEURE. Joc de cartes

Enginy, astúcia, estratègia i sort han estat alguns dels ingredients amb què el joc de cartes ha sabut seduir des de sempre l’ésser humà, sense importar la classe social, el gènere, l’edat o ni tan sols la nacionalitat. Un joc que també atrau pel disseny, el simbolisme i la iconografia que acompanya les cartes que, de vegades, serveixen per a jocs d’il·lusionisme i fins i tot per endevinar el futur, com passa amb la baralla del tarot.

Malgrat el seu origen encara discutit, es considera que el més probable és que les cartes naixessin a la Xina, nació que des del segle XII ja utilitzava la impremta de tipus mòbil sobre paper d’arròs, i que després s’expandissin per l’Índia, Pèrsia i Egipte.

Les cartes van arribar a Europa a través del comerç de la Ruta de la Seda o potser, fins i tot, de les croades i van recalar en primer lloc a Catalunya, al segle XIV. La iconografia que exhibeixen aquestes cartes és la que s’utilitzava als països de la conca mediterrània, les anomenades cartes mameluques, amb els quatre colls de la baralla, molt semblants als que avui coneixem. La primera menció a les cartes en un text europeu prové d’un document de Barcelona, datat el 1371.

Al llarg del segle XV, el joc de cartes s’estén per tot Europa i manté la iconografia que al llarg dels segles s’anirà adaptant a les particularitats de cada nació, com passa amb la baralla alemanya o la francesa.

A Espanya, les cartes han mantingut pràcticament la seva iconografia original i han donat lloc a multitud de diferents jocs i a un vocabulari ric i curiós.

Aquesta emissió té l’originalitat de ser un plec amb un segell i tres vinyetes, que es presenten en forma d’una basa amb les quatre principals cartes de la baralla, cadascuna d’un coll diferent, amb el disseny i les icòniques imatges d’Heraclio Fournier: la sota d’espases, el cavall de copes, el rei de bastos i l’as d’oros.