Oficios antiguos. Sereno

OFICIS ANTICS. SERENO

Seguint la sèrie filatèlica Oficis antics, amb la qual en anys anteriors Correos va dedicar segells a oficis com el de miner, vidrier o terrissaire, enguany l’ofici singular de sereno serà el protagonista d’aquesta emissió.

El plec premium recull alguns dels elements més representatius de la professió, com la gorra o el clauer.

Els segells, encunyats amb forma de clau i amb una impressió metal·litzada, pengen d’aquest clauer, company inseparable del sereno.

Es té notícies d’aquesta professió des d’almenys 1715 i consta que es va crear el Cos de serenos el 12 d’abril de 1765. La seva primera regulació coneguda és el Reial decret de 16 de setembre de 1834.

Els serenos havien de ser homes d’entre 20 i 40 anys, viure al barri on treballaven i no tenir antecedents penals ni cap altra feina que els impedís treballar a la nit.

Havien de ser nomenats per la policia i ser persones de total confiança, ja que s’encarregaven de la seguretat dels béns i les persones.

En els seus inicis, les funcions que tenien era activar l’enllumenat de la gran ciutat i fer rondes nocturnes per preservar la seguretat als carrers.

Amb el temps, van començar a exercir altres tasques com la d’acompanyar els veïns als seus domicilis i vigilar que no hi hagués delinqüents al voltant de les cases.

El seu uniforme consistia en un capot gris que més tard passaria a ser una bata del mateix color, una gorra de plat, un xuixo (pal per defensar-se), un xiulet i un feix de claus com el que es representa al plec.

La seva presència era fonamental a partir de les deu del vespre quan, per entrar a l’habitatge, era necessari que el sereno obrís el portal. La persona que volia entrar a l’habitatge cridava “sereno” i aquest anava a trobar-la.

Aquesta professió es va extingir als anys setanta, encara que els qui la van conèixer no la podran oblidar mai.