Orden de los Fratres de Cáceres (1169-2019)

ORDE DELS FRATRES DE CÀCERES

L’Orde dels Fratres és considerat l’origen de l’Orde de Santiago. Segons les referències que es conserven de l’època, va ser el rei Ferran II de Lleó l’any 1170 qui va fundar l’Orde dels Fratres, confirmat per butlla del papa Alexandre III cinc anys més tard.

L’objectiu inicial d’aquest orde era donar suport a la Reconquesta cristiana de les zones que estaven ocupades pels musulmans a la península Ibèrica i defensar els pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume.

Originalment va estar format per dotze cavallers liderats per Pedro Fernández, senyor de Fuentencalada, canonge i militar espanyol, al qual se’l considera fundador i primer mestre de l’Orde de Santiago.

Per ordre del rei lleonès, “els Fratres” es van ocupar de manera especial de la defensa de la ciutat de Càceres.

El 1174, l’emir almohade Yusuf-abu-Yacub va atacar Càceres amb la intenció de restaurar el poder musulmà a la nostra península. La ciutat, defensada pels Fratres de l’Espada, va ser presa per l’emir que va obtenir la victòria i, a més, va acabar degollant els defensors cristians, diu la història, a la que es coneix com la torre de Bujaco.

Encara que aquests cavallers van morir complint la funció que se’ls havia encomanat, l’antic Orde dels Fratres va derivar en l’Orde de Santiago, el qual va tenir un gran poder i influència a Espanya.

Pertànyer a l’Orde era signe de distinció social i representava disposar d’un alt poder adquisitiu. Les persones més destacades de l’església i la noblesa copaven els càrrecs de l’Orde de Santiago.

El plec premium dedicat a l’antic orde medieval inclou uns segells que representen el seu escut, en el qual es poden veure dues espases encreuades, símbol que encara es pot trobar en algun edifici de Càceres, tot i que a la vestimenta lluïen una espasa vermella al pit.

El segell, envoltat d’imatges de la ciutat extremenya, està imprès amb cop sec, cosa que el fa encara més especial.