Protagonistas de la Historia. Baldomero Espartero

PROTAGONISTES DE LA HISTÒRIA. BALDOMERO ESPARTERO.

Una H encunyada és el símbol de la nova sèrie amb què Correos pretén homenatjar alguns dels protagonistes de la història d’Espanya.

El primer personatge és Baldomero Espartero, militar espanyol, príncep de Vergara, duc de la Victòria, duc de Morella, comte de Luchana i vescomte de Banderas.

Un primer pla del retrat pintat per José Casado del Alisal i una imatge de l’estàtua eqüestre del militar, situada a la confluència dels carrers madrilenys d’Alcalá i d’O'Donnell, davant una de les portes que dona accés a l’emblemàtic parc del Retiro.

Aquesta estàtua es va alçar a finals del segle XIX com a homenatge a un dels més grans generals que va tenir Espanya en aquell segle.

Regent mentre la reina Isabel II arribava a la majoria d’edat, va destacar, entre moltes altres coses, per la seva participació en la guerra de la independència contra França i també, com a líder de la primera guerra carlina a favor d’Isabel II.

Gràcies als seus èxits militars, va obtenir els títols i també el prestigi que li va atorgar un ascens social imparable, que va posar al servei dels seus ideals polítics progressistes.

No estava d’acord amb el conservadorisme de la reina María Cristina, a la qual va obligar a abdicar fent que les Corts l’anomenessin regent, fins que l’enemistat i els desacords per la seva manera autoritària de governar van fer que dissolgués les Corts.

Es va exiliar a Londres, d’on va tornar temps després per retirar-se a Logronyo, però el 1854, després d’uns esdeveniments polítics convulsos, va ser nomenat president del Govern durant el període conegut com a “bienni progressista”.

Va tornar a ser expulsat del poder per un antic aliat, Leopoldo O'Donnell, i es va retirar una altra vegada a Logronyo, des d’on va viure passivament la revolució que va destronar Isabel II i on va rebutjar ser nomenat rei constitucional d’Espanya.

En un dels seus treballs, l’hispanista Adrian Shubert va dir que tot i que Espartero era considerat per molts com “l’encarnació mateixa de la pau i el govern constitucional”, ni tan sols se l’havia distingit “amb el modest reconeixement d’un segell de correus”. Avui, Baldomero Espartero té el seu segell.