Data d’emissió: 23 abril 2021

Personatges. -2021. Antoni Morell (1941-2020). Principat d'Andorra

CONSULTAR TARIFES

Personatges. -2021. Antoni Morell (1941-2020). Principat d'Andorra

Història

PERSONATGES. Antoni Morell

Aigua, vent, pedra i temps, són els quatre traços amb què Antoni Morell esbossava la identitat del poble andorrà, als quals sumava, per damunt de tot, la persona humana, com integradora de tots eixos elements que forgen la seua identitat.

La pèrdua d’Antoni Morell i Mora, el cinc de gener de 2020, va ser la pèrdua d’un intel·lectual, profundament humanista, que al llarg de la seua vida va realitzar una profunda reflexió entorn de la societat, la història i el poble andorrà.

Una reflexió que es va beneficiar de la seua polifacètica personalitat, que li va portar a exercir de professor, advocat, polític, ambaixador i sobre tot, escriptor de novel·les, assajos i articles en diversos mitjans.

Considerat com el pare de la literatura moderna andorrana, destaquen d’obra tres novel·les: Set lletaníes de mort; Borís I, rei d’Andorra i La neu adversa que formen un retaule sobre la societat andorrana tradicional, basada en la llar, el paisatge i el rigorós clima d’alta muntanya, i l’economia de subsistència.

La seua obra va ser mereixedora de diversos premis i reconeixements com el Premi Carlemany, el Premi Sant Miquel d’Engolasters o el Premi Manel Cerqueda.  La seua activitat literària li va permetre cultivar l’amistat amb altres escriptors com Salvador Espriu, Agustí Bartra o Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

Antoni Morell va nàixer a Barcelona, el 1941, fill d’un conductor d’Alpicat (Lleida) i d’una andorrana, de qui va heretar la seua nacionalitat. Va rebre una fona formació humanística gràcies al seu pas per diversos seminaris a Barcelona, on va arribar a ser ordenat diaca. Posteriorment va continuar els seus estudis en filosofia i història moderna i contemporània en la Universidad de Zaragoza. La seua tasca professional va començar amb la docència, fins que el 1973 va ser nomenat Secretari General de Sindicatura. Va ser un dels pares del procés d’“andorranització” del Principat i va impulsar la posada en marxa de l’Arxiu Nacional, la Biblioteca Nacional i l’Institut d’Estudis Andorrans. El 1981 va ser nomenat Secretari General del primer Govern d’Andorra i entre 2005 i 2010 va exercir d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari del Principat a la Santa Seu del Vaticà.